Fills meus,
Em teniu desorientat, si, completament desorientat
Ahir la
vicepresidenta del
Gobierno, Maria Teresa
Fernandez de la Vega, va propinar un nou i previsible desplant al Govern català, o mes ben dit, al Joan Saura de
ICV. El suposat compromís que va prendre temps enrere la
Tere amb el Joan en quant al pacte de finançament per a Catalunya no va prendre cos. Un cop mes, Espanya es passa pel forro les reivindicacions financeres de Catalunya. Recordem que el tema no es nou: a Setembre ja hi havia un
compromís de
Zapatero amb el Govern per tancar el finançament amb resultats ben coneguts: 0
patatero que diria el seu predecessor. Fins i tot la
Alicia Sanchez Camacho del
PPC (curiosa aquesta C) ha posat el crit al cel davant aquesta situació!.
Això si, de cara enfora, en
ZP s'ha desviscut per sortir amb el G20 a la foto de Washington dels
Weekend Crisis
Salvation Army (
salvacrisis de cap de setmana). Tot i haver estat "
ningunejat" pels USA mentre veia com Argentins,
Brasilenys i inclús
Arabs anaven convidats a decidir el futur econòmic del mon (ha ha), ell no va perdre la moral i, fent esforços de flaquesa i penoses aparicions publiques, va insistir i insistir fins que
le petit
champignon Sarkozy el va deixar viatjar "d'estranquis" al seient del darrera de la
Mobilette, el de la
UE. Em pregunto què ens costarà aquest viatge, a part de la gasolina i l'Hostal: Adjudicacions de
AVE espanyol a
Alstom? algú ha dit l'entrada de Total Fina a
Repsol? (res a dir
aquí des del moment en que
Repsol es va privatitzar). Però a mes a mes, que
coi han fet en un cap de setmana? En fi. L'home ha sortit a la foto, això si.
I es que, per una banda, aquest continu
despreci cap a Catalunya i per una altra, aquest servil desviure en vers els grans m'han canviat completament la visió d'aquest home i la seva gent (que dir d'en
Solves i companyia, si n'hi per llogar-hi cadires, que hem de dir). La poca confiança que hi tenia al principi s'ha transformat en un desig imperiós de la seva sortida urgent.
Peró no es culpa d'ell aquesta situacio de bloqueig, es tota la classe política que hi està implicada:
- Qui es creu en
Montilla? Per mes que digui que abans Catalunya que el
Zapatero ..., portaria la contraria al
Gobierno? No ho ha fet ni hi ha res per pensar que ho farà: Mai de la vida el PSC ha votat en contra del PSOE a Madrid, i de fet, en el seu
momet ja varen
renunciar a tenir grup parlamentari propi, per tant, a la seva identitat i
independència.
- I a en
Carod? Ai ai ell i els seus quan s'han vist tocant i remenant l'escalfor del poder. S'ha acabat pràcticament la reivindicació, o al menys, sacrificar qualsevol dels beneficis obtinguts. Penós.
- I el Mas i el Duran? No se massa be que volen. L'un funda la casa gran del catalanisme (això deu ser molt important) i l'altre que es vol associar amb el PSOE. Això si, sense separar-se, que es pecat segons els
democristians.
- En Saura,
l'Alicia i el
PPC, ...
Seria molt demanar que, per una vegada, anessiu
tots a una nomes pel finançament de Catalunya, es a dir, per
una xifra i deixeu de banda
momentaneament la resta? Arregleu primer això i desprès discutiu la resta ... Peró es que sense la pela no hi ha resta que vagui!
Paraula del Senyor!
Amen
PS: Si us plau, que treguin del timó al
ZP i els seus polissons que ens enfonsen i ... , si no hi ha res mes, que torni el PP al
Gobierno! que al menys tenia tècnics amb cara i ulls com en
Cristobal Montoro.
